dijous, 20 de novembre del 2008

SEGONA REPRESENTACIÓ DE "MÒBIL"



Els qui hem coneixeu des de fa temps, sabeu que una de les meves, podem dir, aficions més importats, és el teatre.
Tot i que va ser una descoberta tardana, com qui no vol la cosa, ja fa setze anys que m’hi dedico amb més o menys encert.
Deixant a banda la qualitat de les obres que fins ara, Flexus Teatre ha dut a terme, una de les coses de les que tots els que en formem part, estem més orgullosos, és de la magnifica acollida que tenim del nostre, sempre fidel públic de Flix.
Aquest dissabte, fem la segona i última representació de “Mòbil”, que varem estrenar dins dels actes d’aquesta Festa Major.
L’inqüestionable esforç que ha suposat portar a escena aquesta obra per part dels actors: Montse Hernández, Marta Neus Tarragó, Pili Pros i Miquel Llop, així com del director, Miquel Angel Romero, només es pot veure recompensat, per l’aplaudiment del públic assistent.
Tot i ser conscients que potser no és la data adequada (molta gent collint olives), no podem deixar-ho per més tard si volem engegar un nou projecte.
Tots podem trobar un munt d’excuses per no sortir de casa, però només una raó per passar una bona estona.
Els que no vareu poder venir a festes, els que sí ho vareu fer i voleu tornar, els que simplement no ens heu vist mai...
Ens queixem de que viure lluny de les grans ciutats ens impedeix gaudir d’espectacles de qualitat. Aquest dissabte que ho teniu a l’abast, no us ho perdeu.
No us preocupeu per l’entrada, si no podeu anar a la venda anticipada, el mateix dissabte, aproximadament una hora abans de començar l’espectacle, la taquilla serà oberta.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Benvinguts a la república independent de casa meva o el dret d'escollir

Amb el perill de saber que puc ser detinguda, acusada, jutjada i empresonada, o empresonada i jutjada per parlar del que ara faré, i essent conscient de tot això, m’hi arrisco i ho faig.
Fins ara em considerava una persona monàrquica, només pel fet de que ja hi queda bé, en un "país" com el nostre, tenir reis, prínceps, infantes i tota la parafernalia.
No m'havia plantejat mai de si eren necessaris o no. Com que ja hi són, per alguna cosa deuen servir.
Però aprofundit una mica, realment no serveixen per gaire.
Es dediquen a viure com a reis. Clar que realment és el que són, encara que la "plebe" estem passant moments difícils per culpa de la crisis.
No podem parlar ni opinar malament d'ells. Només podem lloar-los.
En canvi ells, poden dir el que els hi sembli, tant se val que no sigui políticament correcte.
Sincerament, no trobo malament el que ha dit la reina. Així sabem certament de quin peu calça.
El que passa és que jo també vull poder opinar sense restriccions.
No estic d'acord en cremar fotos de ningú, però si estic d'acord en el dret d'escollir si els vull o no.
És similar a ser o no ser catòlic. Si jo no crec en l'església catòlica, m'hi puc esborrar?
I si no vull ser monàrquica, m'ho he de callar?
Un altre problema afegit, és que tant una cosa com l'altra ens costa molts diners.
Quan vas a comprar, hi ha una norma que diu que el client sempre té la raó i, que hi ha un període per poder retornar.
En aquest casos, on són els fulls de reclamacions?

Família i Amics

Una vella dita, sentencia que, la família i els amics, són el més important en la vida de les persones.
Com que és una cosa que sempre hi és, tendim, per norma general, al mal costum de no cuidar-ho.
En conjunt, tots són personatges que passen per les nostres vides, amb les seves virtuts i amb els seus defectes.
Els uns et venen designats per qüestions de sang. Te'ls trobes sense haver-ho demanat.
Els altres, els vas triant, o ells et van escollit a tu, en diferents moments de la teva vida.
Això no significa que uns siguin pitjor que els altres, al contrari, fa que la vida de l'individu sigui complerta.
Jo tinc la sort de que la meva família és molt extensa. No crec que hi hagi ningú que no sàpiga que la meva mare és Gómez Toquero, exactament la quarta dels dotze germans. Però el que poca gent sap, és que el meu pare és el cinquè dels sis germans Domènech.
És habitual i inevitable que per Flix ensopeguis amb algun Toquero, en canvi, és estrany topar-se amb algun Domènech, per què la majoria viuen fora de Flix.
També tinc la sort de poder comptar amb molts amics.
Uns els tinc des de la infantesa, d'altres els he anat aconseguint en diferents etapes de la vida.
La meva creença en quant als amics, és que són com un matrimoni.
Han d'estar en lo bo i en lo dolent, en les alegries i en les penes i, la seva amistat ha de perdurar fins que la mort ens separi.
He tingut molts moments feliços que he compartit amb els meus amics.
També he tingut algun que altre moment dolent, i ha estat llavors quan he pogut saber qui realment era al meu costat, per què en definitiva, per sortir de copes i anar de marxa, no calen amistats profundes, però quan s'està passant un mal moment, sí que és necessari tenir a prop a algú com cal.
Tot aquest rotllo, ve a conte per què el passat mes d'octubre vag tenir dues trobades especials que m'hi han fet pensar.
Una va ser amb part dels amics que durant uns anys formàvem part de la "Penya la Senyera", i l'altra va ser a Olot, una trobada dels Domènech, que tot i assistir-hi uns quaranta, no hi érem tots.