dimecres, 16 d’abril del 2008

Què ens volen fer creure?


Al final han aconseguit el que volien. Moltes promeses… Tot mentida.
I nosaltres com sempre, a callar i a aplaudir, perquè per moltes manifestacions que s’organitzin i, per molta gent que hi vagi, qui té la clau de pas ja ha obert l’aixeta.
Sóc una privilegiada perquè tinc el riu a casa. I el riu és vida, però si em prenen la vida que em queda.
No hi ha dret, bé només em queda el de pataleig, però tampoc servirà de gaire.
Mentre el meu pare ha de fer torns per poder regar l’hort –que casualment està a la vora del riu-, els de la capital podran seguir banyant-se a les seves piscines, després d’haver anat a qualsevol camp de golf de les rodalies.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si xiketa!!!!!!!!!!!

Tens tota la rao del mon!!!
Naltros com sempre; a tragar!!!
Els politics anant enganyanant i naltros; tragant!!!!!!!!!!!!!!!
Al final tot es politica!!!!!!!!

kin fastiK!!!!

Anònim ha dit...

Hem tornat a penjar la pancarta de no al transvassament, no servix de res, com tampoc va servir la de no a la guerra (en teníem una a cada balcó).Com tampoc servix de res anar a votar si después hem de fer plataformes i altres comèdies. Si em van emprenyant gaire la proxima bandera que penjaré sirà la pirata.Natàlia.