Avui m’apeteix alguna cosa especial, i què millor que fer-me un homenatge a mi mateixa.
D’aquí a poques hores, sobre les dues de la matinada, serà el meu aniversari.
42 anys que han transcorregut sense adonar-me’n (bé, això ho diu tothom però no és veritat).
Ha estat un camí amb d’alts i baixos, com tothom. Amb èpoques tranquiles i d’altres més mogudetes.
Amb períodes d’anonimat i amb altres en que, de vegades buscat, de vegades trobat, he anat de boca en boca, tant per bé com per mal.
Però tot m’ha ajudat a anar passant.
Accepto la vida tal i com em vé i segueixo lluitant per continuar. Sempre endavant.
