dissabte, 23 d’abril del 2011

LA NOSTRA FREIXA



L'any 2008, amb motiu de la commemoració del centenari de la plantada d'aquest arbre, Flexus Teatre varem teatralitzar el moment en que es va dur a terme aquest esdeveniment.
Caracteritzats de l'època, ens varem traslladar en el temps, i vàrem poder escoltar el discurs que, el llavors alcalde, hipotèticament va dirigir als presents.
Desprès del que ha passat amb la freixa, i desprès de molt de temps de tenir aquest bloc en l'oblit, crec que és un motiu prou destacable, com per tornar a ficar-lo en marxa.
Tot seguit podeu llegir aquest discurs, que si més no, ens pot fer reflexionar.

"VEÏNS I VEÏNES DE FLIX, ENS RETROBEM UN ANY DESPRÈS DELS DRAMÀTICS ESDEVENIMENTS OCORREGUTS EN AQUESTA ESTIMADA VILA I RODALIES, FRUIT DE LA FEROTGE RIUADA QUE VA MALMETRE CONREUS I CONSTRUCCIONS.

SORTOSAMENT NO VAM HAVER DE LAMENTAR LA PÈRDUA DE CAP FLIXANCO, ENCARA QUE ELS DANYS MATERIALS VAN SER NOMBROSOS.

MENYS SORT VAN TENIR A D’ALTRES INDRETS.

EL RIU ENS OMPLE DE VIDA, PERÒ TAMBÉ ENS LA POT TREURE, I AIXÒ ENS HA DE FER REFLEXIONAR DE QUE AQUEST ELEMENT VITAL TAN VALUÓS, HEM D’APRENDRE A MIMAR-LO, A ESTIMAR-LO I A RESPECTAR-LO. I HO HEM DE FER TOTS.

QUE ELS LLIBRES D’HISTÒRIA EN PARLIN, I ASSENYALIN LA RIUADA DE 1907, COM LA ÚLTIMA GRAN RIUADA DEL SEGLE XX.

AQUEST ÉS EL MEU DESIG, ENCARA QUE SEMBLI AGOSARAT, PER QUÈ ELS HUMANS NO PODEM LLUITAR CONTRA LA NATURA.

PERÒ EL QUE SÍ QUE PODEM FER, ÉS EMPRAR TOTS ELS ELEMENTS QUE TENIM AL NOSTRE ABAST, PER EVITAR LES CONSEQÜÈNCIES QUE SE’N PUGUIN DERIVAR.

AVUI DIVUIT D’OCTUBRE DE MIL NOU-CENTS VUIT, ENS REUNIM EN AQUEST INDRET, JUST EN EL PUNT FINS A ON VA ARRIBAR L’AIGUA DEL RIU.

I ÉS AQUÍ ON VOLEM PLANTAR UN ARBRE.

UN ARBRE QUE SIMBOLITZI LA VIDA I PERDURI AL LLARG DEL TEMPS.

UNA FREIXA QUE ABRACI AMB LES SEVES BRANQUES LES GENERACIONS FUTURES, QUE AL SEU AIXOPLUC VEURAN COM LES SEVES FULLES CADUQUES, RENEIXEN, IGUAL QUE ELS FLIXANCOS REPRENEM EL DIA A DIA, MALGRAT ELS ENTREBANCS.

TAN DE BO QUE D’AQUÍ A CENT ANYS, ELS NOSTRES DESCENDENTS ES REUNEIXIN AL VOLTANT D’AQUEST ESQUEIX QUE AVUI SEMBLA TANT FRÀGIL, PER FESTEJAR LA SEVA PERPETUITAT.

I TANT DE BO QUE AQUELLS QUE VINDRAN AL NOSTRE DARRERA, HAGIN APRÈS LA LLIÇÓ I TINGUIN CURA DEL NOSTRE RIU.

QUE ENTRE TOTS HO FEM POSSIBLE I QUE AQUESTES DATES NO CAIGUIN MAI EN L’OBLIT."