Al darrera del cristall que ens protegeix de les inclemències del temps i de la vida. Així hi ha gent que observa com passen les coses, les bones i les menys agradables.
Així, sense percebre la realitat de les persones.
Criticant allò que no s’atreveixen a gaudir, o a patir.
Com si la fragilitat del vidre fos suficient per aïllar-nos de la realitat.
Una realitat simple o complicada. Cada moment és diferent i cada instant, amb la seva particularitat, és únic i irrepetible.
Cadascú és lliure d’escollir el seu pas per aquest món.
Es pot ser actor o espectador. Baixar a la plaça o quedar-se assegut rere la finestra.
El que no es pot fer després és dir que sempre són els mateixos que surten, per què de la mateixa manera, sempre es queden els mateixos.
Per a bé o per a mal, jo sóc de les que prefereixen ser-hi sempre que no ser-hi mai.
Cadascú a la seva consciència i a qui li piqui ja ho sap: que és rasqui.
Així, sense percebre la realitat de les persones.
Criticant allò que no s’atreveixen a gaudir, o a patir.
Com si la fragilitat del vidre fos suficient per aïllar-nos de la realitat.
Una realitat simple o complicada. Cada moment és diferent i cada instant, amb la seva particularitat, és únic i irrepetible.
Cadascú és lliure d’escollir el seu pas per aquest món.
Es pot ser actor o espectador. Baixar a la plaça o quedar-se assegut rere la finestra.
El que no es pot fer després és dir que sempre són els mateixos que surten, per què de la mateixa manera, sempre es queden els mateixos.
Per a bé o per a mal, jo sóc de les que prefereixen ser-hi sempre que no ser-hi mai.
Cadascú a la seva consciència i a qui li piqui ja ho sap: que és rasqui.
6 comentaris:
Hola,
M'ha agradat la teva forma d'expresar la teva forma d'entendre la vida.
Encara que de vegades, quedar-se al marge no és tan fàcil com sembla. I participar en tot tampoc.
A més els que es queden al marge tal vegada és perque així també són feliços.
Continua noia. Fins aviat.
Montse(B)
Ben tornada, ja feia molt temps que no podiem gaudir dels teus comentaris, m'agrada molt tronar a llegir el que escrius.
Tu ets de les que sempre hi eres, ets i seràs a tot arreu i els que t'envolten ho agraeixen.
Assun
Que hi ha algú que s'ha sentit al.ludit/a?
Ah! quan l'Assun diu que tu sempre hi eres, on? Darrera el vidre?
Tinc ja certa edat i en una de les coses que potser més ho he notat és en la vista. Porto per prescripció ulleres amb vidres progressius (no hi veig ni d'aprop ni de lluny), així que mirar rere un vidre difícilment em permetria veure gaire cosa.
De totes formes, encara que no tinguès aquest "problema", m'agrada veure i viure les coses en directe, sense interferències ni barreres.
No hi soc sempre (que no vol dir que no hi soc tota), però quan estic ho faig davant del vidre.
Conxita
Un comentario muy acertado pero a veces las personas no podemos estar siempre delante la ventana por circunstancias de la vida, peró me gusta como ves la vida.
aahhhhhhhh col·lega les finestres a vegades tenen doble vidre
la vida si es pot mirar per la finestra pero s'ha d'esser banstant intel.ligent per interpretar el que hi veus.es ben cert que més d'un cop una bona ullada des de al distancia donar una visio diferent de la realitat d'algu
Publica un comentari a l'entrada