dissabte, 23 de febrer del 2008

23-F

Tothom recorda aquesta data com el dia de "todos al suelo!!". Bé, la memòria de cadascú, és només seva.
Jo també recordo aquell dia, però no d'aquell any. Jo recordo, o millor dit, mal recordo el 23 de febrer de l'any 1985. Com avui, era dissabte i, com avui, un dissabte qualsevol.
Però aquell dissabte, de fa 23 anys, m'ha marcat per sempre.
Començà com un joc d'adolescents, jo era la més jove, aquell any en faria 18 i, tot i que no va ser tràgic, va acabar malament, com totes les coses que es fan d'amagat.
Només preteniem donar un tomb, i així celebrar que la nostra amiga ja tenia carnet de conduir. Quin munt d'escapades podriem fer a partir d'ara. Caps de setmana a discoteques, vacances sense tenir que arrossegar les motxilles pels trens, etc. Que bé que ens les prometiem.
Però no va ser així, un revolt massa tancat i un barranc van tirar al terra les nostres espectatives.
No crec en el destí ni en les casualitats. Potser si que aquell no era el nostre dia, i que més val, que tothom recordi el 23F del Tejero, que no el dia en que 5 noies de Flix van tenir un accident, a mig camí d'anada a l'ermita del Remei.
Però potser sí que és casualitat, uns anys desprès, també un 23 de febrer, vaig suspendre la teòrica del carnet de conduir, i potser sí que és casualitat que 18 anys desprès d'aquell dissabte de febrer, vaig tenir un altre accident de circulació.
Potser és casualitat o potser és que tinc tantes vides com els gats.

3 comentaris:

Poblado ha dit...

Primeerrr!!!
Com vols comentaris, pues aqui tens el primer.
Els teus records del 23-F no semblen massa bons.
Si et serveix d'algo, tambe pasen coses bones els 23-F. Naltres, per exemple, fa 16 anys que vivim a la casa que estem ara. I va ser un 23-F que vam decidir estrenar-la.
Anirem pasant per aqui de tant en tant.
Un peto

Sole i Manuel

Rosa ha dit...

La vida es un joc del que ningú es pot retirar.
El passat i el present tant sols són un mitjà per nosaltres, el futur és sempre la nostra fi.
Tu no deixis de jugar mai...segur que guanyaras....
Una amiga.

Laia ha dit...

Conxita!!!
Veig que al final te n'has sortit amb això del blog. Me n'alegro!!!
Que sàpigues que posaré un link des del meu blog, i que jo aniré passant per aquí.
M'agrada com escrius, així que ja tens una fan, ok?
Besitos gal·lesos!