dissabte, 23 de febrer del 2008

PITÀGORES

Se'm va ficar al cap que volia tenir blog. Tothom en té, doncs jo no he de ser menys.
Quan ja estava decidida, algú va anomenar alguna cosa de bitàcora.
Jo que quan vull, sóc molt prudent, no vaig dir rés però, sincerament, no tenia ni idea de quí era.
Amb la meva incultura vaig pensar: -aquest ha d'èsser un parent del Pitàgoras, el del Teorema. Més tard he descobert que la bitàcora és el lloc on es guarda el quadern o diari d'abord dels vaixells i, que també s'utilitza aquest terme per a registre d'un cert treball o tasca.
Per tant, i resumint, el parent del Pitàgoras em devia venir al cap per allò dels "catetos", teorema del que, definitivament, hi formo part.
Un cop resolt aquest dubte existencial, passo a fer la bitàcora del que m'ha suposat anar de rebaixes.
Bé, veritablement, només he estat unes hores remenant, però com totes les coses, anar de rebaixes té els seus preliminars i l'esclat de les coses ben fetes.
Dijous 17 de gener: Treballo a Móra d'Ebre i allí l'han ficat de festa local. Com que el 16 és l'aniversari de ma mare i, com mana la tradició: la vespra de St. Antoni s'encenen les fogueres i, a casa dels meus pares es fa barbacoa per celebrar la ocasió. Total, dijous a fer el gos i a decidir que faig demà.
Divendres 18: Festa local a Flix, com que treballo a Móra, i allí és laborable, consumeixo l'últim dia de vacances que em quedava del 2007. Me'n vaig de rebaixes, però ho faig per etapes. Vull anar a Barcelona i, tenint en compte que em perdo fins i tot amb GPS, determino anar-hi amb tren, però no tot el trajecte.
Surto a la tarda amb cotxe fins a Tarragona. Faig nit i, de bon matí, vaig a buscar el tren. Trec el bitllet per baixar a Passeig de Gràcia. Arriba el tren i tinc que fer mig salt mortal per poder enganxar amb els peus el primer esglaó de l'escala que em donarà accès als comodíssims seients.
Des de Tarragona és un passeig anar a la gran ciutat. Certament és així. Tot el recorregut és suficientment ràpid, fins que arribes més o menys al Prat. A partir d'aquí és com si fes una gran passejada, que té el seu encant, pots anar veient els progressos de les obres de l'AVE.
Finalment arribo al lloc. Desprès d'esmorzar un entrepà vegetal, gràcies al que he de tenir remordiments fins a la propera visita a la dietista, em fico la tarja de crèdit a la solapa del jaquetó (per estalviar feina a les caixeres), i començo a remenar per les botigues.
Fer règim està molt bé, sobretot si és per salut, però fins que no aconsegueixes el teu pes "ideal", és un mal de cap.
Entro a les botigues de talles grans i ara em va tot gran. Entro a les botigues de talla estandar i tot em va petit encara.
Amago la tarja de crèdit al moneder i pujo al restaurant del Corte Ingés. Dino, aquest cop sense remordiments, i observo des del finestral que petits que som.
Pujo Passeig de Gràcia fins a l'estació. Torno a saltar per agafar el maleix esglaó del tren. Arribo a Tarragona, tard, amb les bosses buides i el compte corrent intacte, si no fos per l'esmorzar i el dinar.
Faig nit a Tarragona i el diumenge cap a casa. Passo tota la tarda preparant les verduretes del dinar del dilluns i penso, que de tot plegat n'he tret alguna conclusió, com que no puc tornar a les rebaixes fins que acabi de fer règim, i que fer dieta, a banda de guanyar en salut, estalvies i fas un homenatge als pagesos, per la contribució que fem la gent grassa al seu sosteniment.

1 comentari:

Roser ha dit...

Genial Conxita!!!!
He rigut com feia temps que no ho feia!!!
Ets molt bona!! Et linco al meu bloc!!!
Salut