diumenge, 9 de novembre del 2008

Família i Amics

Una vella dita, sentencia que, la família i els amics, són el més important en la vida de les persones.
Com que és una cosa que sempre hi és, tendim, per norma general, al mal costum de no cuidar-ho.
En conjunt, tots són personatges que passen per les nostres vides, amb les seves virtuts i amb els seus defectes.
Els uns et venen designats per qüestions de sang. Te'ls trobes sense haver-ho demanat.
Els altres, els vas triant, o ells et van escollit a tu, en diferents moments de la teva vida.
Això no significa que uns siguin pitjor que els altres, al contrari, fa que la vida de l'individu sigui complerta.
Jo tinc la sort de que la meva família és molt extensa. No crec que hi hagi ningú que no sàpiga que la meva mare és Gómez Toquero, exactament la quarta dels dotze germans. Però el que poca gent sap, és que el meu pare és el cinquè dels sis germans Domènech.
És habitual i inevitable que per Flix ensopeguis amb algun Toquero, en canvi, és estrany topar-se amb algun Domènech, per què la majoria viuen fora de Flix.
També tinc la sort de poder comptar amb molts amics.
Uns els tinc des de la infantesa, d'altres els he anat aconseguint en diferents etapes de la vida.
La meva creença en quant als amics, és que són com un matrimoni.
Han d'estar en lo bo i en lo dolent, en les alegries i en les penes i, la seva amistat ha de perdurar fins que la mort ens separi.
He tingut molts moments feliços que he compartit amb els meus amics.
També he tingut algun que altre moment dolent, i ha estat llavors quan he pogut saber qui realment era al meu costat, per què en definitiva, per sortir de copes i anar de marxa, no calen amistats profundes, però quan s'està passant un mal moment, sí que és necessari tenir a prop a algú com cal.
Tot aquest rotllo, ve a conte per què el passat mes d'octubre vag tenir dues trobades especials que m'hi han fet pensar.
Una va ser amb part dels amics que durant uns anys formàvem part de la "Penya la Senyera", i l'altra va ser a Olot, una trobada dels Domènech, que tot i assistir-hi uns quaranta, no hi érem tots.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens fem grans,coneixem gent nova, ens casem, ens ajuntem, els nostres punts de vista sobre les coses son diferents de quant som mes jovens, tot canvia, la forma de viure, la forma de pensar, tot!!
Les amistats també. Els records sempre hi son, aquests, son els que perduren per sempre més.

Anònim ha dit...

Anònim, m'encanta el que has escrit, i realment tens tota la raó.
Però no ens hauriem de quedar amb els records, és massa eteri. Hauriem de fer un esforç i no perdre els contacte entre nosaltres.
Ah! Ja sé que fa cosa signar els comentaris, però m'agrada que com a mínim em donin una "pista" per saber qui hi escriu.
Conxita.

Anònim ha dit...

I les fotiquis de la Senyera que???

-Judith-

Unknown ha dit...

Soc Assun, no es que no vulgui que sabeu qui soc, es que com sempre he tingut problemes a l'hora de enviar comentaris (soc una mica toxana en aques aspecte)aquesta vegada no en vaig tenir i ha quedat en això,anonim.
Demano perdò.
ASSUN LL.

Anònim ha dit...

Hola Conxita. M'ha agradat MOLT el teu escrit sobre els amics. Com dius tu per riure sempre trobaràs algú però per buscar un mocador potser t’hauràs d’eixugar a la màniga...

Hi ha una dita senzilla que diu (no la tradueixo perquè les coses traduïdes perden el seu sentit original) que un amic és “aquel que te pregunta cómo estás y se espera a oir la respuesta”.

I dic que m’ha agradat molt perquè m’he quedat amb les ganes de saber-ne més. Parles de dos sopars que reconeixes que van ser especials però no acabes d’explicar què van significar per tu...

Anònim ha dit...

Ho sento pel retard. La veritat és que creia que aquest capítol ja estava oblidat, però veient que encara va, procediré solemnement a opinar (ah! definitivament, no m'agrada que no se signin els comentaris).
Només ho faré respecte al sopar de la Penya La Senyera, xq sembla que és el que vols que faci.
Aquest sopar, va ser una total sorpresa agradable. Primer xq quan Rosa i jo el vam ficar en marxa, no teniem massa clar la resposta que tindria.
Tothom ens hem desconectat una mica i és difícil fer coincidir a gent que, geogràficament, estem tant dispersos, però tot i que no vam poder estar tots, crec que va estar força bé.
En segon lloc, em va sorprendre gratament l'actitud que vam tenir tots, semblava que no havia passat el temps, si més no pels més madurets ja que per les "pubilles" sí. Elles ja no són aquelles nenes, ara ja són unes dones.
En resum i per no enrotllar-me més, VA SER UNA NIT FANTÀSTICA, que espero que pugem repetir l'any vinent.

Conxita

Anònim ha dit...

Bé, gràcies pel teu comentari, és evident que t'ho vas passar bé però més aviat pensava que diries/opinaries/contestaries al voltant de les amistats. Però potser això no és el millor mitjà per fer-ho.
Salut!

Anònim ha dit...

Hola de nou, Anònim! Certament això ja comença a cansar.
Què vols que et digui?
Potser és que tens algun interés especial en que opini sobre la teva "amistat"?
Jo reconec que tinc algun que altre "punt difícil", però intento anar sempre de cara, de fet aquest espai el pot veure tothom i xafardejar sempre que vulgui. No tinc res que amagar.
En canvi tu, Anònim, no sé què busques. No sé que em demanes. Si vols que opini sobre la meva amistat amb tu, com a mínim digue'm quí ets.
Els meus amics ja em coneixen, i crec sincerament, que no necessiten que els hi digui que penso. Si he d'opinar ja ho faig directament.
Tu, Anònim què vols??
Conxita.

Anònim ha dit...

he dubtat si escriure o no, però ho faig per contestar a un comentari que a mi particularment m'ha sorpres. ja sabem que la vida dona moltes voltes com ja has especificat,pero tambe hi han amistats de joventud o no, que continuen essent encara que les coses com es normal no poden ser com abans. jo tambe m'he casat, tinc fills, treballo,pero tinc amics d'abans i d'ara (el temps et demostra els que realment ho son).
en relació al sopar jo hi vaig anar no per recordar sino per veurem amb la gent que feia temps que no podia veure pels motius que ja s'han dit.per pasar una bona estona, sense mes. Encara que algú si hem va recordar coses de fa 20 anys enrere i que hem va sorprende per a bè.
sols espero que aquest comentari no li senti malament a ningu, ja que no està fet amb cap mala intenció. està bè que cadascu digui el que pensi o sent, però no caldria averiguar el que un pensa (encara que no ens agradi) a traves d'un ordenador.
petonets, anonim

Anònim ha dit...

Ja fa dies que estic enganxada al "culebron" del anònim i de Conxita, sincerament ja cansa. Sembla ser que algú vol que algú altre es mulli en dir lo que un vol sentir, però sense donar la cara.
Gracies a persones com Conxita que tenen temps i voluntat per fer un bloc i posar-hi lo que pensen, de temes ben diferents, del poble, dels amics, de les coses particulars etc...
Particularment agreixo la gent que fa blocs, em tenen informada de la vida del poble i de moltes coses mes.
Assun LL.
La primera anònim era jo, per si de cas no ha quedat clar.
Assun LL.

Anònim ha dit...

Hola Conxita, només confirmar que el que en realitat volia dir era el que ha dit l'anònim de l'11 de desembre a les 18:41. Sento haver-te molestat, no era pas la intenció. Salut.