Què m'importa a mi que la gent conegui, entengui, parli i escrigui correctament el català?
Rés, o molt, per que si jo, en 40 anys, sóc incapaç de demostrar que domino la llengua del país on m'ha tocat viure i, m'estic trencant les banyes intentant superar la primera unitat, del primer subnivell del nivell C de català, per que ara ho vull fer, però potser demà si no el tinc, m'ho exigiran, encara que només sigui per intentar optar a un procés de pre-selecció per, per exemple, canviar de feina.
Llavors si jo ho faig per què no ho fa tothom? Ens omplim la boca amb el nostre país i amb la nostra llengua però obviem el més important: aprendre.
Què m’importa que hi hagi tanta gent amb la grip? Rés, o potser si. Si no em moc de casa no tinc gaire perill, però com que això és impossible, me la pot encomanar qualsevol persona, anònima o no, que em passi pel costat.
Què m’importa que d’aquí a quatre dies hi hagin eleccions generals? Rés. Fa tantes setmanes que em taladren l’oida amb ofertes, atacs entre uns i altres candidats, pre-campanya de la pre-campanya, campanya i atac final, que m’avorreixen fins al punt d’intentar ignorar que el dia 9 de març, he de votar a algú que encara no sé ni quí ni per què.
Què te a veure la xocolata amb tot això? Rés i tot, per què arribada al punt de tal cacau mental, el millor és un estimulant antidepressiu i, a poder ser, natural, i com que el tema de la xocolata té relació directa amb el cacau, doncs això, em menjo una presa (crec que es diu així) de xocolata (sense sucre que estic a dieta) i em quedo tan a gust que m’oblido del per què de tot plegat.
3 comentaris:
Tens tota la raó, Conxita.
Però tot i que quan fem frases, no pensem en com les fem, és un procés espontani...per això anem a l'escola.
Als 40, o en el meus cas, 40 i tants...això ja ho tenim assolit, i rovellat a la vegada.
Així doncs,pren molt de xocolata, i endavant...
Montse (Bib), perquè de Montses n'hi ha moltes.
I que bona és la xocolata!!!
;)
I a mi quí m'encomanat la grip?
Publica un comentari a l'entrada